Biografía de Julià Monerris i Castelló

Julián Monerris y Castelló

------------------------------

Julià Monerris Castelló va nàixer un calorós 19 de juliol de 1952 a sa casa, en el carrer Aljub de Bocairent. La seua infantesa va transcórrer pel barri de la Mare de Déu dels Desemparats.

D'eixe temps recorda amb enyorança la placeta del Muret. L'estiu, pels dos arbres que regava amb l'aigua del llavador. L'hivern pel ninot de neu que es mantenia dies i dies sense fondre's, i les estades al racó del foc del maset dels Marrocs acompanyant al seu iaio.

Anys després, eixa mateixa casa va ser llogada pel Centre Excursionista. Allí va passar moltes hores de la seua joventut entre partides de ping-pong i programació d'activitats.

Al Centre Excursionista li deu moltes coses, entre elles la consolidació de les amistats que encara té. Allí, o per estar allí, va conèixer persones que li han marcat la vida. D'entre elles en destaca dos: José Soler Carnicer i Maria Dolores Asquerino. Del primer, l'amor per la natura,... per escriure totes les vivències. D'Asquerino el reconeixement del valor del passat.

El seu càrrec de secretari del Centre Excursionista li va permetre assistir a les reunions federatives en un moment en què estava dissenyant-se el GR-7, tasca que va poder acabar a València al coincidir amb els seus anys d'estudi.

A principis dels 70 és nomenat president de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i participa en els campaments de formació de monitors Junior de la parròquia de Bocairent.

Compaginant els estudis de magisteri es matricula en els cursos de valencià impartits per Joan Fuster i Sanchis Guarner en els Escolapis del carrer Carnissers de València. Este ensenyament li permetrà en el futur impartir cursos de valencià i ser membre examinador de la Junta Qualificadora.

De 1976 al 2006 és mestre de Primària en Xarafull, Villena, Alginet, Torrent i València on participa activament en l’organització de les Trobades d’Escoles Valencianes.

En 1991 oferix a l'Ajuntament de Bocairent la seua primera recopilació de dades sobre el poble. La Crònica, com ell l'anomena. És Esquerra Unida el grup que presenta el treball en el consistori. Des d'aleshores l'ha ofert a quantes persones o institucions li l'han sol•licitat.

Es tracta d’una sèrie de notes sobre la Història de Bocairent. Cada nota està formada per:

Una data més o menys completa. De vegades seguida pel nom de la ciutat on va esdevenir la notícia en cas de no ser Bocairent.

• Un text, on s'exposa la notícia amb brevetat.
• Una cita (un número) que en l’apartat de la Bibliografia t’informa de l'autor de l'article i de la publicació d'on s’ha extret la informació.
• Julià ha tractar de fer un buidat de tots els treballs que ha anat llegint sobre Bocairent a més d'altres per donar-li una visió global. Les fonts han estat bàsicament els Programes de Festes. Per això aquest treball s’ha de considerar com un esborrany que facilite informació a les persones interessades per Bocairent.

Les referències estan ordenades cronològicament. Són breus i sense cap comentari.

• Durant els anys 90 col•labora en la revista Mediterráneo, en l’apartat Música, editada per l'associació Amics del Marítim de València. Des del seu càrrec de secretari d'una banda de música promou en el Cabanyal, barri mariner de València, les festes de moros i cristians i el festival musical del Marítim.
• En 2006, i amb motiu de l'11a edició del sopar del 9 d'octubre, el Col•lectiu Serrella de Banyeres de Mariola li atorga el Reconeixement a l’Ús Social del Valencià per la llavor en la recuperació històrica de Bocairent.
• En 2006 forma part del col•lectiu promotor del nomenament de Joseph Perez com a fill adoptiu de Bocairent.
• En 2007 es presenta als Premis Senyera d'Investigació Històrica de l'Ajuntament de València amb un estudi sobre la Societat Ateneu Musical del Port de la que va ser secretari i músic. El jurat del premi aconsella a l'Ajuntament la seua publicació.

Julià viu a València i està casat amb la també bocairentina Fina Belda Vañó amb la qual té una filla i un fill.

Actualment treballa en la Direcció General d'Innovació Tecnològica Educativa de la Conselleria d'Educació.